El Nido de Arte del Toful
Estem a "l' hostal Avi Toful". Quan comencem a parlar amb el Rafael ens comença a explicar històries sobre el seu avi. Quan ens comença a parlar del "Nido de Arte" convida "el Papeleta" que va ser amic d'ell, a que ens expliqui quins records te sobre el tema. Comencen a brotar històries i personatges i és com obrir una porta al passat. Ens parla del casc antic de Tarragona com un poble. Ens explica que al local de l' avi, hi havia un escenari. Els caps de setmana cantava gent del barri: "El Turrion" cantava tangos, "Estupinyac", "Juan de la Maravilla", "Lorenzo Santamaria", "Miguel Rios", "Conjunto Mar de Plata", "José Ferrer (transformista de Barcelona), "Millán", "La pintamonas" feia la rifa etc.... També recorda els noms del musics "Godall" (pianista), "Tonet" (acordeó), "Lluna" tocava les maraques, "Pitu", "El Valencia" cunyat de la yaya (guitarra).
(premi aqui per veure la galeria d' imatges)
Quan acabaven les actuacions es realitzava una rifa-subhasta per 1 duro o 2 pelas, el premi de la qual eren dues ampolles de cava.
Ens parla de la "Barreja" com especialitat ( "Moscatell" amb cazalla, conyac o anis). També ens explica que la besabia "Ignasia Gras" va estar darrera la barra a partir de l' any 1951 aproximadament.
A la nostra ciutat de Tarragona existiren d' altres "Nidos de Arte" però aquest del que parlem va ser el mes popular.
El Bar-Restaurant que obrí el Toful l' any 1945 va ser "Nido de Arte". Josep M. Alegret Tondo al seu llibre "Il.lustres tarragonins que he conegut : Recull de recordances fetes en veu alta." recull: "Un altre divertiment de l' època van ésser les actuacions d' affecionats als Nidos de arte, dels quals van sortir importants artistes com Antoni Berenguer, José Ramon, Antoni Panadés, Turrión, Ramon Calduch, Casaprima i molts altres. Alguns délls, avui encara, formen part del grup artístic anomenat "Mon Camp Tarragoní" ".
Rafael Duarte, parla dels seus pares Inés Solichero i Rafael Duarte amb carinyo i gran reconeixement. També els hi vol deixar constància d' agraíment aquestes pàgines perquè diu: "gràcies a la seva feina estem ara on estem; tot el que jo se ara ho he aprés d' ells".
Inés Solichero
Rafael Duarte (pare).
També ens expliquen que per l' avi el Bar-Restaurant, va ser un somni fet realitat. Ara el somni és seu.
(premi aqui per veure la galeria d' imatges)